venerdì 3 dicembre 2010

ALDO PURISIOL

(1934-2011)


VENI ETIAM!

E vien dunque, straniero, ma fa pian.
Lassa quel rumoroso machinon
ai bordi de sta magica laguna.
Lassighe drento pur quel scatolon
de musica “baluba” sbordelona.
Vien pian, foresto, metite le papusse,
lassite sensa furia trasportar
da sta zente zentil e ciacolona.
Sì, sempre drito! Par San Marco “Squer”.
Ma ti, amigo, no staghe a badar!
De drito ghe xe solo el campaniel
da dove, in sima, l’anzolo dorà
fa da vedeta, co serenità.
Storti xe tanti ponti, e le so cale
che fùrega par tuta sta çità,
in còtego le xe invarigolae.
Storti xe tanti muri de palassi
che, strachi, un co l’altro i se sostien,
stufi de tanti secoli de ciassi.
E vien dunque, fradelo, ma fa pian.
Musica natural ti sentirà,
che xe quel ritornante sbatociar
de onde sui scalini de le rive,
che xe de questa zente el ciacolar,
sighi de fioli, de mame che i ciama,
canti de serenate… el xe’l pulsar
de sta çità che, pian, ma sempre vive.


“Poeti alle Colonete”, Rebellato Editore, 1990