martedì 31 agosto 2010

FERRUCCIO LUIGI CIBIN

(1902-1981)


VENEZIA 1910

Ne la cale, de dolçi un bancheto,
una fia che perle impirava,
una vecia co n’altra pianeto.
A la sera, l’impissa ferali
el passava co ‘l so lumin.
Ai dotori neo-laureai
na sonada i ghe dava al violin.
Po vedevo da le me finestre
passar quelo de l’acqua-mistrà.
El batelo a Rialto per Mestre:
“caponera” el gera ciamà!
E da Padova insìn a Fusina
un trenèto ghe gera a vapor:
Quante feste, quando se partiva!
Quante ansie e baticuor!
Se sentiva zigar per la cale:
“Strazze, ossi!” o “Spazzacamini!”
Ne le noti de pien carneval,
quante mascare insìn a matin!
E le pute, le done modeste
le portava, de franze, el bel sial,
senza sfronzoli o stupide creste…
Ma le franze! Che bel ideal!
E Sant’Elena gera deserta
dove andavo a zogar al balon;
La pareva Venezia più verta:
Manco zente e no confusion!
In quei ani, moriva me nona;
Drìo, me mama, me zia, me papà…
Ma sta musica tropo la stona:
El xe un canto d’un vecio “sfiatà”.


"El Burchielo" n.1, Gennaio 1978